La contradicció permanent. Toni Cucarella.

Prèvia. La política –els polítics!– d’aquest país nostre provoca més oix cada dia. Està plagada de gentola sense escrúpols. Hi abunden els qui l’usen en benefici propi, la majoria dels quals no tenen ideologia, només negocis. I alguns, damunt, deliris de grandesa.

Alfonso Rus acudirà a Madrid a la manifestació contra el cementeri de residus nuclears de Zarra. No s’hi presentarà amb l’enganxina de «Nuclears, no gràcies!». Per una banda per no ser pres per un de tants «més rojos com un titot» que també acudiran a la manifestació. Aquests, però, amb coneixement de causa i per convicció que l’energia nuclear és perillosa i bruta (per això cal colgar-la en un femer nuclear). Però sobretot no se la posarà perquè ell està a favor de l’energia nuclear. Si més no això va afirmar mesos arrere, quan fins i tot va qualificar les centrals productores de «segures» i «netes». Però ara es declara contrari al fem que deixen les centrals nuclers. Fem no gens reciclable.

Quina contradicció: defensar les centrals nuclears, dir que són segures i netes i rebutjar la merda que generen. La contradicció no només naix de l’ambigüitat, també de l’interès. De l’interès polític en aquest cas: en termes de rendibilitat econòmica i electoral. Però n’hi ha més. Diu Alfonso Rus que si rebutja el cementeri nuclear de Zarra és perquè s’hi oposen diversos municipis de la Vall d’Aiora. És en aquestes declaracions contradictòries on se’ns revela el polític immoral. No debades Alfonso Rus ha defensat la construcció del macroabocador de Llanera tot i estar-ne en contra la pràctica totalitat dels pobles de la Costera i de la Canal de Navarrés. ¿Què fa que en un cas l’oposició de les poblacions afectades compte amb el suport d’Alfonso Rus i del PP i en un altre no?

El cas Brugal –entre d’altres– ha deixat en evidència que també la gestió del fem és objecte de cobdícia per part d’empresaris i polítics sense escrúpols. Massa sovint en la presa de decisions polítiques compta més l’interès particular –i de partit– que no el públic. Tot això va en detriment de la qualitat democràtica. Així, hipotequen el nostre futur amb insalubres abocadors tercermundistes, amb centrals productores d’energies insegures i brutes: recordem que hi va haver Txernòbil, recordem l’opacitat informativa de l’organisme encarregat de vetlar per la seguretat nuclear (CSN), recordem que la central de Cofrents ha tingut múltiples aturades d’emergència per mal funcionament, recordem, per últim, que si cal un cementeri nuclear tancat a pany i forrellat serà per alguna –perillosa– raó.

Coda. Espere que Alfonso Rus siga rebut a la manifestació com es mereix. Com mereix ser rebut un polític que no dubta a enganyar la gent per tal d’obtenir un guany polític. Més li valdria quedar-se ací, a la Costera, i prendre una decisió política útil per a la nostra població: impedir el macroabocador de Llanera. Si va a Madrid, que el xiulen: per cínic.