Aceptar que Europa tiene un problema

http://www.elpais.com/articulo/primer/plano/euro/mitad/crisis/elpepueconeg/20101205elpneglse_4/Tes

La censura es un error

Ara que he tingut temps d'escriure, mentre veig a la tele com el pp diu que la culpa que els controladors aeris estiguen tots de baixa es (per suposat) de Zapatero, mentre converse en la meva mare i la meva avia sobre la censura que es practica a l'ajuntament de Xàtiva a l'obra teatral "Corruptia", que es suma a la que es practica a Xavi Castillo i Raimon, em ve al cap la dolenta imatge d'aquest video i em fa pensar si també es un error que la censura, mes propi d'una dictadura militar, sigui una pràctica freqüent a Xàtiva i que a la seva població no l'importe. No resulta estrany que gent com Raimon, Feliu Ventura, Elies Barberà i un llarg etcètera viatgen a guanyar-se la vida mes al Nord d'aquesta terra, ja que la cultura valenciana a Xàtiva per a alguns es un error.

PD: no vaig a parlar de viatges a la neu gratuits per a segons qui de segons quines joventuts de segons quin partit polític per no ferir conegudes sensibilitats.

Paraula de Toni

Els del PP encara diuen que valencià no és català. Però no havien pactat amb ells «la pau lingüística»?

cucarella | De política però linguïstica | dilluns, 15 de novembre de 2010 | 23:04h

Reballaren les campanes al vol com si haguera baixat el mateix Moisès amb les renovades taules de la llei de Déu: havien pactat la pau lingüística!!! A partir d’aquell moment, català i valencià formaven part –per solemne decisió política– del mateix diasistema, que era una manera maniàtica de dir que català i valencià eren la mateixa llengua, o això s’entestaven a afirmar alguns. Però havien de viure –ai!– en cases separarades. S’inventaren a tal efecte i finalitat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i prestigiosos lingüistes, amb estudis universitaris i tot, s’avingueren a formar-ne part en companyia d’uns altres, aquests, però, indocumentats. Això sí, no s’hi avenien barat a les dietes, sinó a canvi d’una pactada retribució regular i milionària.

Els qui arrufàrem el nas del costat unitarista fórem menystinguts per xafaguitarres, per talibans. El temps ha passat. Gràcies a l’AVL jurídicament català i valencià són llengües diferents. Fins i tot ho afirmen les institucions europees. Però no passa res... perquè tot s’havia pactat a fi de bé, no debades s’havia aconseguit «la pau lingüística».

Aleshores... ¿com és que els acabacases del govern del Molt Poc Honorable Francisco Campsinsisteixen a bramar que els ofèn qui afirma que els valencians parlem català? Quina pau pactarenRigol, Pujol, Lapiedra i companyia? I si els han enganyat, ¿per què "prestigiosos lingüistes" com Ferrando, Hauf, Saldanya, Messeguer, Casanova i etcètera no abandonen l’AVL pel frau que representa? Per què no baden boca i s’engulen el cullerot? Diners, diners...

Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat;

savi fan tornar l'hom orat,

pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l'home infernal

e fan-lo sant celestial,

segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,

e vituperis e honors,

e fan cantar preïcadors:

Beati quorum.

Rectificar és de savis, diuen. També ho és d’honrats.

"disfrutando lo que andaste y queda por andar"

Despues de tanta espera ya tenemos aqui el nuevo single de nuestro Puchero... y una vez mas nos vuelven a sorprender y a dejarnos con la boca abierta, esa mezcla de ritmos y un nuevo instrumento (sitar), que le da ese toque especial... Esperamos con mucha impaciencia el disco al completo para poder llenarnos de ese magnifico arte que crea, nuestro puchero.... Perfecto el final del clip!

"disfrutando lo que andaste y queda por andar".

esto es un pelotazo sin renunciar a su exencia

FELICITATS XIMA, DESDE CASA VERMELHA

Està l'amistat després està Ricardo Gutierres Quiles, si no tens un amic q mou a 15 des de Portugal per a felicitar-te d'aquesta forma "te fots", Ximo si. Moltísimes gràcies, popurri europeu, però si s'heu fixat, hi ha una persona en barba a l'esquerra que si encara està d'Erasmus es que ha repetit molt de curs!. Armand, has fet que em falte l'aire per a pirar-me allí ja! obre la porta que estic ja!.

(PD: el gato en un moment insinua el vall de la cadera?)

Está la amistad después está Ricardo Gutierres Quiles, si no tienes un amigo q mueve a 15 desde Portugal para felicitarte de esta forma "te jodes", Ximo si. Muchísimas gracias, popurrí europeo, pero si os habeis fijado, hay una persona con barba a la izquierda que si aún está de Erasmus se ha repetido mucho curso!. Armand, has hecho que me falte el aire para pirarme allí ya! abre la puerta que estoy ya!.
(PD: el gato en un momento insinúa el vaile de la cadera?)

slumdog millionaire

L'Alfons petit quan parla....

Ignore quin pecat greu hem comès els valencians per a merèixer polítics tan absolutament impresentables com tenim. Ignore com els valencians som capaços de donar el nostre vot a polítics tan execrables. Perquè, és clar, l'Alfonso RUS el més bonic que podríem dir d'ell és que és un analfabet funcional, però i el Carlos Fabra, i el Font de Mora, i l'Eduardo Zaplana, i la Rita, i el Camps? Com pot ser que al PV hi haja la nòmina de polítics corruptes més alta per metre quadrat del món?

Realment, Alfonso Rus és un home extraordinari. I a cada declaració que fa ho demostra. Fet i fet, l'escoltes, hi penses i no pots evitar de preguntar-te com és possible que en un home tan xicotet hi càpiga tanta ignorància.

¡Bravo!

He vist, ho he de confessar, uns llargs minuts del "gran programa cultural" mujeres y hombres. És evident el baix nivell del programa i el baix nivell dels que en ell participen.

Però, com que el fet de ser un "trunyo" ja estava clar, el que avui m'ha rematat ha estat el fet de tenir el programa un convidat especial. Es tracta d'un "triunfito" nomenat Hugo, que ha fet una actuació en un descarat play-back que donava vergonya de vore'l. Finalment el public ha esclatat en una ovació descomunal mentre un dels participants s'ha posat a plorar perquè "esta canción es tan bonita".

En prime time, els no-artistes fan no-actuacions i el public els dona la millor ovació del dia. Els participants del programa per a remarcar el seu estat mental s'emocionen i esclaten a plorar en directe.

Despres del programa fan un judici fals on tots cridaran molt, i a la tarda marató Belen Esteban ( que resulta que ara es princesa meva, ja que jo soc de poble).

Telecinco es vida!!!

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

He visto, he de confesarlo, unos largos minutos del "gran programa cultural" mujeres y hombres. Es evidente el bajo nivel del programa y el bajo nivel de los que en él participan.

Pero, como el hecho de ser un "truño" ya estaba claro, lo que hoy me ha rematado ha sido el hecho de tener el programa un invitado especial. Se trata de un "triunfito" llamado Hugo, que ha hecho una actuación en un descarado play-back que daba vergüenza de verlo. Finalmente el público ha estallado en una ovación descomunal mientras uno de los participantes se ha puesto a llorar porque "esta canción es tan bonita".

En prime time, los no-artistas hacen no-actuaciones y el público les da la mejor ovación del día. Los participantes del programa para remarcar su estado mental se emocionan y estallan a llorar en directo.

Después del programa hacen un juicio falso donde todos gritarán mucho, y por la tarde maratón Belén Esteban (que resulta que ahora es princesa mía, ya que yo soy de pueblo).

Telecinco es vida!

La contradicció permanent. Toni Cucarella.

Prèvia. La política –els polítics!– d’aquest país nostre provoca més oix cada dia. Està plagada de gentola sense escrúpols. Hi abunden els qui l’usen en benefici propi, la majoria dels quals no tenen ideologia, només negocis. I alguns, damunt, deliris de grandesa.

Alfonso Rus acudirà a Madrid a la manifestació contra el cementeri de residus nuclears de Zarra. No s’hi presentarà amb l’enganxina de «Nuclears, no gràcies!». Per una banda per no ser pres per un de tants «més rojos com un titot» que també acudiran a la manifestació. Aquests, però, amb coneixement de causa i per convicció que l’energia nuclear és perillosa i bruta (per això cal colgar-la en un femer nuclear). Però sobretot no se la posarà perquè ell està a favor de l’energia nuclear. Si més no això va afirmar mesos arrere, quan fins i tot va qualificar les centrals productores de «segures» i «netes». Però ara es declara contrari al fem que deixen les centrals nuclers. Fem no gens reciclable.

Quina contradicció: defensar les centrals nuclears, dir que són segures i netes i rebutjar la merda que generen. La contradicció no només naix de l’ambigüitat, també de l’interès. De l’interès polític en aquest cas: en termes de rendibilitat econòmica i electoral. Però n’hi ha més. Diu Alfonso Rus que si rebutja el cementeri nuclear de Zarra és perquè s’hi oposen diversos municipis de la Vall d’Aiora. És en aquestes declaracions contradictòries on se’ns revela el polític immoral. No debades Alfonso Rus ha defensat la construcció del macroabocador de Llanera tot i estar-ne en contra la pràctica totalitat dels pobles de la Costera i de la Canal de Navarrés. ¿Què fa que en un cas l’oposició de les poblacions afectades compte amb el suport d’Alfonso Rus i del PP i en un altre no?

El cas Brugal –entre d’altres– ha deixat en evidència que també la gestió del fem és objecte de cobdícia per part d’empresaris i polítics sense escrúpols. Massa sovint en la presa de decisions polítiques compta més l’interès particular –i de partit– que no el públic. Tot això va en detriment de la qualitat democràtica. Així, hipotequen el nostre futur amb insalubres abocadors tercermundistes, amb centrals productores d’energies insegures i brutes: recordem que hi va haver Txernòbil, recordem l’opacitat informativa de l’organisme encarregat de vetlar per la seguretat nuclear (CSN), recordem que la central de Cofrents ha tingut múltiples aturades d’emergència per mal funcionament, recordem, per últim, que si cal un cementeri nuclear tancat a pany i forrellat serà per alguna –perillosa– raó.

Coda. Espere que Alfonso Rus siga rebut a la manifestació com es mereix. Com mereix ser rebut un polític que no dubta a enganyar la gent per tal d’obtenir un guany polític. Més li valdria quedar-se ací, a la Costera, i prendre una decisió política útil per a la nostra població: impedir el macroabocador de Llanera. Si va a Madrid, que el xiulen: per cínic.

¡Nos están esperando en el otro lado!

(Con versión en Castellano para acallar protestas desde al-andalus)

Es dolent com la vaga general deixa als estudiants una sensació de" hi ha vaga, no tinc classe!", perquè, no ens enganyem, ni la meitat ens manifestem ni molt menys. Jo vaig aprofitar per dormir, veure el Barça i mes tard el València amb amics i celebrar l'aniversari de l'Ana vila, per a rematar el "non-fructífer" dia. M'agradaria dir que vaig fer vaga per protestar, que també, però com quasi tots, aquestes mans no han agafat pancarta ni crit a la gola.

Com diria el Guardiola a la publicitat que ara fa:

"Nos están esperando en el otro lado!"

No volia tornar a escriure una carta súper llarga. Crec que les cartes súper llargues són el passat. Les cartes mitjanes són les noves cartes llargues. I es rumoreja que les cartes curtes són les cartes mitjanes del futur.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Es malo como la huelga general deja a los estudiantes una sensación de "hay huelga, no tengo clase!", Porque, no nos engañemos, ni la mitad nos manifestamos ni mucho menos. Yo aproveché para dormir, ver al Barça y más tarde el Valencia con amigos y celebrar el aniversario de Ana villa, para rematar el "non-fructífero" día. Me gustaría decir que hice huelga para protestar, que también, pero como casi todos, estas manos no han cogido pancarta ni grito en la garganta.

Como diría el Guardiola en la publicidad que hace: "Nos están Esperando en el otro lado!"

No quería volver a escribir una carta súper larga. Creo que las cartas súper largas son el pasado. Las cartas medias son las nuevas cartas largas. Y se rumorea que las cartas cortas son las cartas medias del futuro

video de la brutal carrega policial a Valencia

t'adones company?

Ja està disponible el video del concert de Raimon a Xàtiva després de 8 anys, gràcies a TV3. Clar està que Canal 9 no fa eixa mena de coses. Açò m'ha fet somiar que pot ser un dia no hi haurà homenatge a un tan Bruno a la Fira d'Agost....sino homenatge a aquest artista mal reconegut pel seu poble.Aqui deixe l'enllaç.

http://www.tv3.cat/videos/3089410

TERRA DEL FOC

Terradelfoc: Les grans columnes de fum (Atac feixista sobre les...: "Paradoxalment, quan més major em faig, més memòria tinc. Recorde els incendis del 70, encara sota les restes l'administració franquista. L..."

The Sunday Drivers - On my mind

MORTAL TOPIC

Fatxa per al mal de panxa

Tenia Jo un bon rebolic d’estomac quan he trobat la solució perfecta per tal de vomitar: llegint els l’insofrible bloc de l’ABC de Paloma Cervilla (una vegada i no mes, que la salut mental es pot ressentir).

Aquesta senyora et garantís una neteja d’estomac avanç d’arribar al segon article. “Mano de santo”.

http://www.abc.es/blogs/cervilla/

Prospecte:

1- no consumir en excés, ja que t’ho pots arribar a creure i acostar-te al seu pensament.

2-Adquirir distancia de seguretat amb l’ordinador. La garantia no cobreix el vòmit.

3-Sols i tan sols si no et fa prou efecte, busca a google “Pedro Jota”. Aquest si es droga pura.

4- No consumir si pateixes un estat de conservadorisme, podries sofrir una combustió espontània de la que la autora no es faria responsable.

Pagando el rescate

Recomane la lectura de l'últim article al bloc del "Gran Wyoming".

http://blogs.publico.es/asuntosycuestiones/275/pagando-el-rescate/#comments

Coincidencias europo-liberales haberlas haylas

agua para pijos

La última

http://comarcalia.info/2010/06/14/rus-reivindica-la-construccio-de-camps-de-golf-i-exigeix-el-transvasament-de-lebre-per-regar-los/

Que moreneta vindrà la fallereta

http://tirantalcap.blogspot.com/2010/06/manifest-del-forum.html

Un exemple de les coses que si es retallen: educació, cultura i literatura en valencià.

Però, un aplaudiment perque ja esta aci Fernando Alonso.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/182392-creuer-de-luxe-de-32000-euros-per-a-la-fallera-major-i-la-cort-en-temps-de-crisi.html

A més, un creuer de luxe de 36000€ per a la fallera major. Que moreneta vindrà la fallereta...val la pena...

T'adones, amic

"som els millors"

Anit a la televisió vaig vorer un reportatge sobre els “despilfarros” de les institucions en matèria d’obres públiques, i , com no, el govern valencià no podia faltar.

Que, a banda de “gurtels”, prepotències i actituds indignants varies, el poble valencià accepte les milionàries despeses derivades de les obres del port de valencia es per fer-s’ho mirar. Ja que el que ara tenim es una inversió de dimensions espectaculars en una infraestructura per a la Copa Amèrica de vela que ja no es celebra a valencia, i les despeses de manteniment del lloc, perquè ha de quedar igual de lluent per a la Formula 1, tres dies de “som els millors” cara a la galeria....al mes pur estil Alfonso Rus, la plaça i l’Elton Jonh.

qui sap si la tendresa

Pot ser no siga el millor moment per a iniciar aquest blog, ja que pareix que ho faig per tal de tindre alguna cosa que fer que no estudiar en període d’exàmens, però avui a la nit se’m ha fet irresistible iniciar, prop del Cabanyal, aquets bloc. Sona suau l’espotify al ordinador, i transcric l’article de bloc de “mesvilaweb” que m’han donat l’empenta per a escriure:

Del propi Cesk Freixas, al seu bloc “qui sap si la tendresa”:
El primer got de llet

ceskfreixas | roses i llimones | dimarts, 15 de juny de 2010 | 11:58h

Dèiem Brecht a poc a poc abans de veure'm el primer got de llet. Tu t’exprimies totes les taronges d'un taronger per fer-te un suc al poble sense riu. El teatre i tota la seva nuesa va ser tema de conversa durant llargs matins de juny. Alguna llum, pocs estels i una mica de fum. Tu creuaves les cames i passaves de pàgina. Jo, com qui no vol la cosa, et mirava amb el cap cot i els ulls amunt. Em preguntaves si estava bé. I jo reia davant d'aquella atractiva ofensa.

Això també és Gaeta, oi? :).