Es el primer capítol d´una sèrie que podríem titular «Com enganyar el poble i que el poble accepte l´engany». Abans de les eleccions neguen el copagament en sanitat, i, un cop celebrades, llancen el globus sonda com a pas previ d´una campanya de sensibilització —és a dir, menjar el tarro— per tal de convèncer-nos que és una excel·lent idea això de pagar l´atenció sanitària dues voltes (primer en forma d´impostos i després en efectiu al rebre el servei). És una història repetida. Protagonistes: Rafael Blasco que anuncia el copagament i Sanitat que ho nega al dia següent. Com els ministres d´Hisenda en temps de Franco, que negaven en divendres la devaluació que aprovarien divendres següent.
Ens enganyen, i això és greu; però encara ho és més que l´engany no ens importe. Induïts per un clima mediàtic abaltidor, ens venç l´apatia i renunciem a saber la veritat. Això ja ho havia intuït George Soros analitzant la fal·làcia de la societat oberta, i com veiem encara funciona. Si els votàrem, però no els creguérem, hi hauria almenys esperança. Però no. Sabem que ens menteixen i encara els creiem. O ens autoenganyem, com deia el popular bolero: «Miénteme más que me hace tu maldad feliz».
Si el copagament —programat, però exclòs del programa electoral— pretén assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari, per què presumien de la «bona salut» d´aquest, just abans de les eleccions? La pregunta és genial. Tant, que porta implícita la resposta: «just abans de les eleccions». Així que, per contrarestar tanta agudesa formularé una pregunta tonta: si no hagueren gastat el que no tenen en un aeroport sense avions, Àgores, F-1 i altres capricis de nous rics, es veurien obligats a demanar diners per garantir serveis bàsics? La pregunta és tonta, ja dic; doncs, per al votant del PP no hi ha resposta perquè no s´ho pregunta, i per a qui no vota PP passa de la pregunta perquè sap la resposta. En fi, no us perdeu els pròxims capítols. La història continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada