slumdog millionaire

L'Alfons petit quan parla....

Ignore quin pecat greu hem comès els valencians per a merèixer polítics tan absolutament impresentables com tenim. Ignore com els valencians som capaços de donar el nostre vot a polítics tan execrables. Perquè, és clar, l'Alfonso RUS el més bonic que podríem dir d'ell és que és un analfabet funcional, però i el Carlos Fabra, i el Font de Mora, i l'Eduardo Zaplana, i la Rita, i el Camps? Com pot ser que al PV hi haja la nòmina de polítics corruptes més alta per metre quadrat del món?

Realment, Alfonso Rus és un home extraordinari. I a cada declaració que fa ho demostra. Fet i fet, l'escoltes, hi penses i no pots evitar de preguntar-te com és possible que en un home tan xicotet hi càpiga tanta ignorància.

¡Bravo!

He vist, ho he de confessar, uns llargs minuts del "gran programa cultural" mujeres y hombres. És evident el baix nivell del programa i el baix nivell dels que en ell participen.

Però, com que el fet de ser un "trunyo" ja estava clar, el que avui m'ha rematat ha estat el fet de tenir el programa un convidat especial. Es tracta d'un "triunfito" nomenat Hugo, que ha fet una actuació en un descarat play-back que donava vergonya de vore'l. Finalment el public ha esclatat en una ovació descomunal mentre un dels participants s'ha posat a plorar perquè "esta canción es tan bonita".

En prime time, els no-artistes fan no-actuacions i el public els dona la millor ovació del dia. Els participants del programa per a remarcar el seu estat mental s'emocionen i esclaten a plorar en directe.

Despres del programa fan un judici fals on tots cridaran molt, i a la tarda marató Belen Esteban ( que resulta que ara es princesa meva, ja que jo soc de poble).

Telecinco es vida!!!

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

He visto, he de confesarlo, unos largos minutos del "gran programa cultural" mujeres y hombres. Es evidente el bajo nivel del programa y el bajo nivel de los que en él participan.

Pero, como el hecho de ser un "truño" ya estaba claro, lo que hoy me ha rematado ha sido el hecho de tener el programa un invitado especial. Se trata de un "triunfito" llamado Hugo, que ha hecho una actuación en un descarado play-back que daba vergüenza de verlo. Finalmente el público ha estallado en una ovación descomunal mientras uno de los participantes se ha puesto a llorar porque "esta canción es tan bonita".

En prime time, los no-artistas hacen no-actuaciones y el público les da la mejor ovación del día. Los participantes del programa para remarcar su estado mental se emocionan y estallan a llorar en directo.

Después del programa hacen un juicio falso donde todos gritarán mucho, y por la tarde maratón Belén Esteban (que resulta que ahora es princesa mía, ya que yo soy de pueblo).

Telecinco es vida!

La contradicció permanent. Toni Cucarella.

Prèvia. La política –els polítics!– d’aquest país nostre provoca més oix cada dia. Està plagada de gentola sense escrúpols. Hi abunden els qui l’usen en benefici propi, la majoria dels quals no tenen ideologia, només negocis. I alguns, damunt, deliris de grandesa.

Alfonso Rus acudirà a Madrid a la manifestació contra el cementeri de residus nuclears de Zarra. No s’hi presentarà amb l’enganxina de «Nuclears, no gràcies!». Per una banda per no ser pres per un de tants «més rojos com un titot» que també acudiran a la manifestació. Aquests, però, amb coneixement de causa i per convicció que l’energia nuclear és perillosa i bruta (per això cal colgar-la en un femer nuclear). Però sobretot no se la posarà perquè ell està a favor de l’energia nuclear. Si més no això va afirmar mesos arrere, quan fins i tot va qualificar les centrals productores de «segures» i «netes». Però ara es declara contrari al fem que deixen les centrals nuclers. Fem no gens reciclable.

Quina contradicció: defensar les centrals nuclears, dir que són segures i netes i rebutjar la merda que generen. La contradicció no només naix de l’ambigüitat, també de l’interès. De l’interès polític en aquest cas: en termes de rendibilitat econòmica i electoral. Però n’hi ha més. Diu Alfonso Rus que si rebutja el cementeri nuclear de Zarra és perquè s’hi oposen diversos municipis de la Vall d’Aiora. És en aquestes declaracions contradictòries on se’ns revela el polític immoral. No debades Alfonso Rus ha defensat la construcció del macroabocador de Llanera tot i estar-ne en contra la pràctica totalitat dels pobles de la Costera i de la Canal de Navarrés. ¿Què fa que en un cas l’oposició de les poblacions afectades compte amb el suport d’Alfonso Rus i del PP i en un altre no?

El cas Brugal –entre d’altres– ha deixat en evidència que també la gestió del fem és objecte de cobdícia per part d’empresaris i polítics sense escrúpols. Massa sovint en la presa de decisions polítiques compta més l’interès particular –i de partit– que no el públic. Tot això va en detriment de la qualitat democràtica. Així, hipotequen el nostre futur amb insalubres abocadors tercermundistes, amb centrals productores d’energies insegures i brutes: recordem que hi va haver Txernòbil, recordem l’opacitat informativa de l’organisme encarregat de vetlar per la seguretat nuclear (CSN), recordem que la central de Cofrents ha tingut múltiples aturades d’emergència per mal funcionament, recordem, per últim, que si cal un cementeri nuclear tancat a pany i forrellat serà per alguna –perillosa– raó.

Coda. Espere que Alfonso Rus siga rebut a la manifestació com es mereix. Com mereix ser rebut un polític que no dubta a enganyar la gent per tal d’obtenir un guany polític. Més li valdria quedar-se ací, a la Costera, i prendre una decisió política útil per a la nostra població: impedir el macroabocador de Llanera. Si va a Madrid, que el xiulen: per cínic.