Pot ser no siga el millor moment per a iniciar aquest blog, ja que pareix que ho faig per tal de tindre alguna cosa que fer que no estudiar en període d’exàmens, però avui a la nit se’m ha fet irresistible iniciar, prop del Cabanyal, aquets bloc. Sona suau l’espotify al ordinador, i transcric l’article de bloc de “mesvilaweb” que m’han donat l’empenta per a escriure:
Del propi Cesk Freixas, al seu bloc “qui sap si la tendresa”:
El primer got de llet
ceskfreixas | roses i llimones | dimarts, 15 de juny de 2010 | 11:58h
Dèiem Brecht a poc a poc abans de veure'm el primer got de llet. Tu t’exprimies totes les taronges d'un taronger per fer-te un suc al poble sense riu. El teatre i tota la seva nuesa va ser tema de conversa durant llargs matins de juny. Alguna llum, pocs estels i una mica de fum. Tu creuaves les cames i passaves de pàgina. Jo, com qui no vol la cosa, et mirava amb el cap cot i els ulls amunt. Em preguntaves si estava bé. I jo reia davant d'aquella atractiva ofensa.
Això també és Gaeta, oi? :).
He aprendido como andar
ResponEliminapor encima del sol sin quemarme los pies.
Lo he podido abrazar
sin notar el calor que dicen que desprende.
He aprendido a volar
con el viento que sopla tan solo 'pa' verte.
Aunque tu estés tan lejos,
vendré a buscarte y mas tarde quien sabe.
Quiero ser poeta,
y decirte a la cara
que me gustas un poco o mejor con locura.
Quiero ser poeta,
y rogarte por la cara
que te quedes un rato o mejor para siempre.
Que gran eres Ximo!!! Mireia Ll.
ResponElimina